Bona dia, famílies!
Aquesta setmana sembla que el temps s'ha estabilitzat una mica i que ja fa la temperatura normal per l'època, no com la setmana passada, que quasi semblava primavera...
Doncs bé, ahir dilluns ens va acompanyar la Gemma, amb qui sempre ens ho passem teta! Al matí l'Arnau va proposar anar a l'alzina del sol, a sota d'Espinelves parc, i com a tothom li va semblar molt bona idea, de seguida ens vam preparar i hi vam anar a esmorzar.
I quina sorpresa!! Ahir sí que hi havia aigua a la basseta! En Juli de seguida va dir que era perquè havia plogut feia uns dies. Doncs bé, ja vam tenir feina a buscar canyes per pescar-hi sardines jajajajajja
En Bru, però, no podia parar de pensar en el cabirol mort. I tot i que els companys li van explicar que ja no en quedava res, que els animals del bosc ja se l'havien cruspit tot, ell ho volia comprovar amb els seus propis ulls; així que uns quants el vam acompanyar. I efectivament, ni rastre del cabirol, però hi havia un munt de furgades de senglar. En Quim va dir que feien forats a terra per fer caca, però l'Arnau i l'Ares de seguida li van explicar que no, que amb el morro remouen la terra per buscar-hi menjar (cuques, arrels, bolets...).
En aquest moment també van arribar en Jordi amb l'Aniol, que van venir a passar part del dia amb nosaltres. Però els nens i nenes ja havien decidit anar a explorar un camí per on feia temps que no hi passàvem; i també estava ple de furgades de senglar!! En Riu de seguida va voler seguir el rastre, i al final vam trobar una petjada de senglar!
Ens vam fixar que el terra estava tot ple de liquen, i entre tots vam recordar que el liquen és una simbiosi entre una alga i un fong i que és un indicador de la qualitat de l'aire. I tot i que era molt temptador agafar-lo de terra per decorar els avets, de seguida vam entendre que l'havíem de deixar on l'havíem trobat, perquè així el terra es podia mantenir més humit.
Al final vam acabar tornant cap enrera perquè el camí era cada cop més difícil, i tot i que en Quim, l'Abril i l'Ares es quedessin jugant amb l'Aniol, la resta va decidir caminar encara una mica més i anar fins a la muntanya de sorra.
A la tarda vam estar fent jocs al camp de futbol del poliesportiu amb la Gemma i després vam llegir el conte dels gegants que havia dut l'Arnau.
Aquesta setmana sembla que el temps s'ha estabilitzat una mica i que ja fa la temperatura normal per l'època, no com la setmana passada, que quasi semblava primavera...
Doncs bé, ahir dilluns ens va acompanyar la Gemma, amb qui sempre ens ho passem teta! Al matí l'Arnau va proposar anar a l'alzina del sol, a sota d'Espinelves parc, i com a tothom li va semblar molt bona idea, de seguida ens vam preparar i hi vam anar a esmorzar.
I quina sorpresa!! Ahir sí que hi havia aigua a la basseta! En Juli de seguida va dir que era perquè havia plogut feia uns dies. Doncs bé, ja vam tenir feina a buscar canyes per pescar-hi sardines jajajajajja
En Bru, però, no podia parar de pensar en el cabirol mort. I tot i que els companys li van explicar que ja no en quedava res, que els animals del bosc ja se l'havien cruspit tot, ell ho volia comprovar amb els seus propis ulls; així que uns quants el vam acompanyar. I efectivament, ni rastre del cabirol, però hi havia un munt de furgades de senglar. En Quim va dir que feien forats a terra per fer caca, però l'Arnau i l'Ares de seguida li van explicar que no, que amb el morro remouen la terra per buscar-hi menjar (cuques, arrels, bolets...).
En aquest moment també van arribar en Jordi amb l'Aniol, que van venir a passar part del dia amb nosaltres. Però els nens i nenes ja havien decidit anar a explorar un camí per on feia temps que no hi passàvem; i també estava ple de furgades de senglar!! En Riu de seguida va voler seguir el rastre, i al final vam trobar una petjada de senglar!
Ens vam fixar que el terra estava tot ple de liquen, i entre tots vam recordar que el liquen és una simbiosi entre una alga i un fong i que és un indicador de la qualitat de l'aire. I tot i que era molt temptador agafar-lo de terra per decorar els avets, de seguida vam entendre que l'havíem de deixar on l'havíem trobat, perquè així el terra es podia mantenir més humit.
Al final vam acabar tornant cap enrera perquè el camí era cada cop més difícil, i tot i que en Quim, l'Abril i l'Ares es quedessin jugant amb l'Aniol, la resta va decidir caminar encara una mica més i anar fins a la muntanya de sorra.
A la tarda vam estar fent jocs al camp de futbol del poliesportiu amb la Gemma i després vam llegir el conte dels gegants que havia dut l'Arnau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada