EN JOFRE FA 4!

 Bona tarda famílies! 

Avui ha sigut un dia geniaaaal! 

Com ja sabeu, en Jofre avui ha fet 4 anyassos! I ens ha portat un pastís boníssiiiiim! Gràcies família! 😊

Per celebrar-ho i aprofitant el bon temps, hem decidit endinsar-nos al bosc on feia mesos que no visitàvem. Encara no l'hem batejat perquè hi anem poc, però perquè us feu una idea està més amunt de la Percet. S'hi accedeix agafant una pista a mà dreta des del camí que dona a la Percet i que va pujant i pujant fins dalt d'unes feixes. Així que avui hem deixat el carro al refugi per anar lleugeres de pes i encarar millor la pujada. Això sí, l'objectiu era que el pastís d'en Jofre arribés dalt de tot sencer, missió aprovada amb nota! hehehe 

Arribats a lloc, hem menjat una mica del nostre esmorzar, però ràpidament hem passat al pastís ja que ens moríem de ganes ;) En Jofre ha bufat el número 4 amb poc esforç (malauradament pels altres hahaha) i després l'hem repartit entre tothom. Ens ha agradat moltíssim, sobretot a l'Ares que es llepava els dits i tot a l'acabar-lo! 

        Que bo que està el pastís!

                                Per molts anys Jofre!

Mentre alguns acabàvem l'esmorzar, d'altres hem començat a explorar i recordar l'entorn. Ara pugem per aquí, ara baixem per allà...Aprofitem per explicar alguns contes i després ens posem en marxa de nou! I és que hem començat a veure alguns "ponts" fets amb els troncs dels arbres caiguts i no hem pogut resistir-nos a passar-hi per sota com gatets. Després en venia un altre...i de sobte, el corriolet ens ha tirat cap amunt, i ben amunt! Tot sortejant arrels, roques, branques...hem trobat un cau! De qui serà? És vell o es veu força nou? Els animals comparteixen cau entre ells? Hi podem posar-hi la mà o un pal a dintre del cau? Que podria passar si ho fem? Ens hem entretingut tot observant-lo i fent-nos totes aquestes preguntes mentre miràvem d'esbrinar les respostes. 

Després hem baixat per uns tobogans de terra on ens hem ajudat i animat els uns als altres (aquesta part és la que més ens agrada, quan ens ajudem uns als altres sense que cap adult ens ho hagi de recordar, fent pinya i respectant els ritmes dels nostres companys i companyes). En Quim, que no ho acabava de veure clar, s'ha estimat més esperar a ser l'últim i així fixar-se en com ho feien els demés ;P Aleshores hem trobat un tronc perfecte per reposar forces i fer veure que dormíem com ossos rentadors hahaha

Quan hem vist l'hora hem decidit anar baixant cap a les motxilles, abans però, encara hem tingut temps de posar-nos dintre d'una cabana que hi ha muntada, i jugar una estoneta més. 

                                                             Qui sóc???

Amb aquest bo que ha fet, demà pot ser que dinem a fora un altre cop!