El gaig!

Bones a tothom! 

Avui ens hem endinsat el bosc que surt des d'Espinelves Parc i hem descobert moltes coses! 
Primer hem agafat forces tot esmorzant fruita. Igual que els altres dies no hem fet servir cap carro (de fet ni ens l'hem endut avui!) així que cada cop més aguantem sense dormir fins després de dinar.
Hem vist què passava si deixem un ou en una baixada...que baixa rapidíssim! Això ens ha agradat tant que ho hem anat repetint fins cansar-nos! jajaja 

L'Ayleen i en Guifré han decidit tirar per  un corriol tot sols i hem pensat que estaria bé seguir-los a veure on anava a parar...Què guai que tinguin aquestes ganes de descorbir indrets nous!. Hem arribat a un camí més ample on hem descansat una estona tot cantant cançons! Sembla que la que més èxit té en aquests moments és el "Gegant del pi" jejeje De sobte, hem fet silenci per escoltar els avions i els ocells que passaven per allà prop nostre. El so cridaner del gaig ens ha fet parar molt l'atenció i en Guifré i l'Unai han repetit "gaig" fins l'infinit...! I això que avui no se'ns ha deixat veure! Hem pensat que seria bona idea anar fins on teníem el carretó i mirar la guia d'ocells a veure si trobàvem el gaig i així, al menys, el vèiem en foto. Dit i fet, l'hem estat mirant i de pas també el puput, que ho diuen súper bé ^^ Aprofitant que estàvem ja a una altra zona l'Unai i en Guifré han enfilat poc a poc el camí mentre cridaven "gaig!" ben fort a veure si els responien...i bingo! Un gaig enmig del bosc els ha respost "hola Unai! hola Guifré!", la cara de l'Unai de felicitat ha sigut brutal! Quins moments tant bonics que ens regala el bosc...També hem estat perseguint el vol d'una papallona de fulla en fulla i el camí de les formigues que tant ens agrada...L'Ayleen s'ha quedat amb l'Ana a baix del camí ja que ella preferia anar-se enfilant i sortint del carretó mil vegades seguides jajaja Ha trobat la closca d'un cargol blanc ben gran i maco que ha captat l'atenció de la resta. Evidentment, la cançó de "cargol treu banya" havia de ser cantada ;P Hem vist que les orenetes ja es preparen per marxar d'Espinelves per anar a un altre poble més calorós perquè sembla que aquí arribarà el fred aviat...

Abans de dinar, hem anat tirant cap al parc del refugi ja que estàvem molt cansats. Pel camí hem trobat a la Mel i el Blanki. La Mel ens ha espantat una mica sent tan grossa i bordant-nos una mica (és joveneta i té moltes ganes de marxa). També ens hem entretingut tocant i acariciant les nostres carones amb una planta molt suau, hem arrencat alguna tija i ens l'hem emportat amb nosaltres fins al parc. 
Ens hem engronxat una mica i cap a dinar falta gent que ja se'ns tancaven els ulls de la soneta que ens ha entrat! 

Fins demà famílies!