1a setmana superada!

Hola a tothom!!

Ja estem a divendres, últim dia de la primera setmana d'aquest nou curs...La setmana ha anat perfecte, molt per sobre del què esperàvem! Quina canalla més bonica que tenim ;P

Avui només començar el dia ha vingut a visitar-nos la Rita un momentet (però ens ha promès que un altre dia tornaria més estona jejeje). Ens ha fet molta il·lusió veure-la tan gran i eixerida com sempre ^^ 

Avui volíem fer una cosa diferent, anar a un altre bosc una mica més lluny dels que ja coneixem...però hem fet un canvi de plans a última hora doncs l'Unai i en Guifré tenien molta son (són molt matiners!). Així que hem pensat que seria millor si dormissin mitja horeta tot passejant pel poble abans d'anar al bosc. Dit i fet, només sortir s'han adormit al carro...les altres ho han aprofitat per esmorzar i l'Ana per anar a recollir la Frida que avui ens acompanyaria al llarg del matí ^^ Quan ha tornat l'Ana s'han despertat de cop en veure la Frida amb nosaltres, a l'Unai li encanta acariciar-la i passejar-la, però a la Gala també...així que hem d'anar fent torns perquè no hi hagi enfados jajaja 

Tot seguit hem anat direcció refugi per deixar, ara sí, el carro dels bessons. Des d'allà hem baixat al bosc que tenim just al costat i que ahir hi vam descobrir unes carbasses enormes que ens van cridar molt l'atenció, li hem volgut ensenyar a l'Ana que ella no les havia vist...Ens encanta veure com cadascú va descobrint mica en mica tot el que hi ha al seu entorn. Que si un agafa pals, l'altre pedres, l'altre posa les mans a la terra humida, l'altre aixecant troncs (si,si, avui els hi ha donat per fer peses amb els troncs, què valents! jijiiji Com hem fet ja la resta de setmana, ha tocat la sessió de cançons que tant els hi agrada. Aquest cop hem buscat pinyes per poder cantar "Plim, Plim, Plim.." i buscant,  buscant, també hem trobat avellanes, aglans immensos, molsa i escorces d'arbre. Després hem escalat per un pendent de terra fins pujar a un altre camp on hi teníem les nostres coses. Allà hem seguit jugant i ja cap al final hem descobert que si cridàvem molt (i molt agut!) ressonava l'eco pel bosc, uau! Això ens ha fet parar bojos, udolàvem com llops..la Clara s'havia de tapar les orelles dels crits que fèiem! jajaja 
Però què divertit poder cridar amb totes les nostres forces!!!! Ja ben cansats i afamats, hem tirat cap al refugi a dinar i a dormir...abans, però, ens hem acomiadat del bosc, dels arbres, els troncs i tota la natura que tenim tanta sort de poder gaudir plegats cada dia. Gràcies bosc per regalar-nos aquestes estones!!! 

Bon cap de setmana ;)