Bon dia, famílies!!
Com bé sabeu, divendres va començar el mes de desembre, i com cada any ens hem trobat un calendari d'advent al refugi!!
En Juli es va animar a obrir ell la finestreta del dia, i quina sorpresa!! Hi havia una carta de la Tiona!! Ens deia que s'havia perdut en una pujada des d'on sentia les oques i les gallines; i si la podíem anar a buscar. Així que, havent esmorzat, ens vam preparar amb l'equip de pluja per anar a donar menjar a les gallines i aviam si trobàvem la Tiona.
De camí, en Riu estava convençut que havia trobat petjades seves, i en Juli deia que podia sentir la seva olor jajajajja I sí!! De seguida la vam trobar amagadeta sota un arbust. Quina alegria!!
Vam continuar caminant i finalment vam arribar a casa d'en Josep, i com cada divendres vam poder estar una estona envoltades del gall i les gallines. Això sí, altre cop, ni rastre de la Rosalia...
Com semblava que cada cop plovia més, de seguida vam anar fent via cap al refugi per poder aprofitar l'estoneta abans de dinar i poder jugar amb les eines de sorra.
Vam deixar la Tiona ben a prop de les taules de dinar, la vam tapar amb una manteta i li vam posar un platet amb peles de mandarina que havíem guardat de l'esmorzar. I, tot i que sabem que els Tions de Nadal són molt vergonyosos i que mai mengen si els mirem, els nens i nenes de l'Escola no podien evitar mirar-se-la de ben a prop per veure si feia una mossegada! ajjajaja
Per sorpresa nostra, a la tarda, després de descansar, s'ho havia cruspit quasi tot!!
Com bé sabeu, divendres va començar el mes de desembre, i com cada any ens hem trobat un calendari d'advent al refugi!!
En Juli es va animar a obrir ell la finestreta del dia, i quina sorpresa!! Hi havia una carta de la Tiona!! Ens deia que s'havia perdut en una pujada des d'on sentia les oques i les gallines; i si la podíem anar a buscar. Així que, havent esmorzat, ens vam preparar amb l'equip de pluja per anar a donar menjar a les gallines i aviam si trobàvem la Tiona.
De camí, en Riu estava convençut que havia trobat petjades seves, i en Juli deia que podia sentir la seva olor jajajajja I sí!! De seguida la vam trobar amagadeta sota un arbust. Quina alegria!!
Vam continuar caminant i finalment vam arribar a casa d'en Josep, i com cada divendres vam poder estar una estona envoltades del gall i les gallines. Això sí, altre cop, ni rastre de la Rosalia...
Com semblava que cada cop plovia més, de seguida vam anar fent via cap al refugi per poder aprofitar l'estoneta abans de dinar i poder jugar amb les eines de sorra.
Vam deixar la Tiona ben a prop de les taules de dinar, la vam tapar amb una manteta i li vam posar un platet amb peles de mandarina que havíem guardat de l'esmorzar. I, tot i que sabem que els Tions de Nadal són molt vergonyosos i que mai mengen si els mirem, els nens i nenes de l'Escola no podien evitar mirar-se-la de ben a prop per veure si feia una mossegada! ajjajaja
Per sorpresa nostra, a la tarda, després de descansar, s'ho havia cruspit quasi tot!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada