Per fi hi som tots/es!

Molt bona tarda, famílies!!

Aquesta setmana, per fi, sembla que els virus ja han passat i hem vingut tothom a escola, que bé!!

A més, ahir vam comptar amb la companyia de la Gemma, una noia súper eixerida que tenia ganes de veure com és el nostre dia a dia. Les nenes i nens van decidir que volien anar als troncs i dur les eines de sorra, així que de seguida ens vam preparar i vam anar cap allà.

De camí ja ens vam aturar al camp de futbol a veure com uns nois desbrossaven les herbes dels marges i com tallaven l'herba amb un tractoret verd marca John Deere (informació que, òbviament ens va proporcionar l'Arnau ajajjajaj).

I un cop als troncs... Vam tenir una altra sorpresa!! Hi havia un arbre tallat amb les arrels ben a la vista, i fins i tot s'hi veia el miceli!! Però, no cal dir-ho, va resultar ser un espai de joc genial: ens hi podíem amagar com si fóssim ratolins, podíem intentar pujar-hi a dalt (de fet en Juli ho va aconseguir!!), o es podia tractar d'un vehicle qualsevol.

Vam passar el dia la mar de tranquils jugant sota el sol fins que, després de dinar, van arribar el tractoret i les desbrossadores... i no cal dir que tot i el soroll, va ser un gran espectacle pels nens i nenes!

I per acabar d'arrodonir el dia, vam poder observar un munt d'invertebrats que vivien amagats dins l'escorça d'un tronc. Llàstima que ens deixéssim el microscopi.

Avui, en canvi, hem hagut de sortir ben abrigats i amb els monos de pluja, perquè com ha plogut de matinada estava el terra ben humit!! Com en Riu i l'Ana la setmana passada no van veure el bosc de les plomes, els hi hem volgut ensenyar on era. Però abans hem parat a esmorzar al tros de camí abans d'entrar als avets, per evitar quedar xopes amb l'aigua que queia dels arbres.

Hem estat una estona corrent per allà i hem anat a mirar la bassa i hem començat a enfilar camí cap al bosc de les plomes, però... Una mica més endavant de la cova del gegant, hi hem tornat a trobar un munt de plomes escampades per terra!! Ens han cridat molt l'atenció perquè era el primer cop que trobàvem aquelles plomes tan boniques, però l'Ana ho ha buscat i de seguida ha dit que eren de perdiu. El canó de les plomes, altre cop intacte, com setmanes enrere amb les de tudó... Serà que hi ha una au rapinyaire que li agrada venir a menjar les seves preses allà? Qui sap!!

Un cop al bosc de les plomes hem pogut trobar plomes, closques de nous i petjades de senglar!! També hem vist un parell de caques de guilla.

I just quan tornàvem a dinar cap al refugi, la Clara ens ha vingut a buscar! Quina alegria!!