Hola famílies!
Avui és l'últim dia d'hivern, aquesta nit començarà la primavera i gràcies a la pluja que va caure ahir per la nit, ho hem pogut ben celebrar! Visca la pluja! ^^ Notem el canvi de temps perquè cada dia estem veient més animalons que surten de passar l'hivern dormint: papallones, formigues, aranyes...comencem a veure les primeres floretes i fins i tot notem una olor diferent a l'aire! I de fet, ja fa dies que de tornada al refugi ens hem de treue l'anorac perquè comencem a tenir caloreta.
Avui ha sigut un matí curt però intens. Curt perquè hem sortit tard, a les 10h tocades i intens pel que veieu a les fotos...i és que l'energia que hem gastat saltant i corrent pels bassals no té preu! hahaha Això sí, de seguida hem tornat al refugi per canviar aquellxs que anaven mullatxs!
Però anem pas a pas:
Primer hem anat pel poble i hem anat a saludar a l'Ariadna, i com era tardet, hem aprofitat per esmorzar a les escales de l'església:
Després hem anat al camp de futbol on hi havia unes basses que semblaven piscinetes hahaha L'Abril ha tingut una primera súper experiència i pel que hem pogut comprovar, li ha encantat! ;) De fet l'hem hagut de desplaçar a un mini bassalet perquè sinó ja l'ha veiem nedant del tot hehehe Primer, s'hi ha acostat tímidament i de seguida que ha comprovat que hi havia aigua s'ho ha pensat dos cops abans de posar-hi la mà. El segon intent, però, ja ha sigut més directe, i llavors ja vinga esquitxar amunt i avall fins que la carona li ha quedat plena d'esquitxades! Després de tanta emoció, ha fet una bona dormideta hehehe
Els altres ja sabem com va això dels bassals, tot i que plou tant poc que cada vegada és una nova expierència. Les normes per jugar al bassal són ben clares: només podem posar els peus i en cas de caure ens hem d'aixecar de seguida. Doncs bé, com podeu imaginar això és com una missió quasí impossible, excepte per en Riu, en Juli i la Lara que han aconseguit arribar al final d'aquesta missió tan difícil ahahaha
En Quim ha anat caient vàries vegades. Les dues primeres ha sigut un drama, però després es pixava de riure al caure... L' Arnau i en Jofre han decidit que perquè no seien al bassal, si total, no feia gens de fred. I en Bru, qui també ha caigut algun que altre cop s'enfadava si s'esquitxava les mans o la cara, però clar, tampoc volia sortir de cap manera. Així que hem aplicat una mica allò de: "sarna con gusto no pica"! hahaha
(Els vídeos els veureu al grup de WTS de famílies)
I què divertit això de córrer i fer curses amb les botes d'aigua! Quan ha sigut hora de marxar, en Juli i en Riu deien "jaaa??? ens volem quedar més!". Ja dèiem que havia sigut curt però intes...AIxò sí, l'aventura no acabava aquí...
De pujada, els que anàvem davant de tot, hem vist una cosa sorprenent: un pou dintre d'una casa! En Josep, ens ha convidat a entrar-hi i ens hem quedat ben bocabadats: un forat de 8 metres de profunditat i un focus que l'il·lumina cobert per un vidre (com els del banc!). El primer valent de posar-s'hi ha sigut en Riu! Els altres ens ho miràvem desconfiats i és que...qui té un pou a casa tan profund al mig del menjador?!?! Finalment, ens hi hem posat tots alhora juntament amb la Clara, ai quins nervis! hahahaha Això sí, quan s'apaga la llum sembla que no hi hagi quasi res. Tot i estar ara tapat, si plou molt, el pou es va omplenant amb les filtracions de la terra. De fet, quan van començar les obres hi havia 3 metres d'aigua. En Josep ens ha explicat que fa molts anys, la gent del poble anava a buscar l'aigua en aquest pou!
Al sortir, ens hem trobat la segona sorpresa del dia: en Xevi havia tirat a terra la porta de la casa que arregla! Això ens ha deixat tan bocabadats que hem trigat quasi mitja hora entre tot plegat. En Bru el volia ajudar i li donava les pedres de la runa d'una en una...hahaha La feina que fa en Xevi ens encanta, ens podríem quedar tot el sant dia mirant-lo treballar hahaha
- On està la porta, Xevi!?
I per fi hem arribat al refugi on ens hem pogut canviar de roba, dinar i descansar...que ha sigut un matí súper intens!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada