Com haureu pogut comprovar, avui ha fet un dia de primavera total! De fet, l'Isaac ja ha vist la primera flor groga de ginesta borda Ö, quan anàvem de camí a donar menjar a les gallines d'en Josep. Els Llops hi han pujat per la drecera i els Ratolins pel poble. Els Llops, tot i que deien estar cansadxs, hi han arribat de seguida i, just quan estaven acabant d'esmorzar, han arribat els Ratolins.
Així
doncs, primer han entrat els Llops a donar menjar a les gallines. El
primer alguns se'ns va fer una mica estrany entrar a dintre i teníem por
que ens piquessin el cul, però avui ja hi hem entrat amb molta més
confiança i les anàvem cridant "tiiitestiiiteees!"
això sí! Estàvem ben avisades que havíem de vigilar amb el gall, que és
l'amo i senyor del galliner i se'n cuida de protegir a les gallines.
Que per cert, ens ha costat una mica, però hem acabat contant-les i n'hi
ha 9: 3 de blanques, 6 de marrons i el gall. Després hi han entrat els
Ratolins, que aquests sí que no tenen por de res i hi han entrat suuuper decidits!

En acabat, hem anat al camp de l'Ana,
que ens ho passem teta jugant amb les xarxes i les cordes! Això sí, hem
estat una bona estona pintant-nos la cara amb carbó (de princesa, de
pantera negre, de fumera, de rei negre, de tigre...) i efectivament, moltxs hem acabat amb tota la cara negra com el carbó jajajjajaja. I és que ahir, els Llops ja vam venir a aquest camp base i l'Ana
ens va ensenyar una molt bona tècnica per fer que el carbó pintés
millor: Es tracta d'esmicolar el carbó tot picant-lo amb una pedra i, un
cop s'ha fet pols, posar-hi una miqueta d'aigua com a aglutinant.
Ahir entre totxs també vam decidir que s'havia de tornar a fer la cabana, així que, amb l'ajuda de l'Ana, vam començar a fer-ne una bona base. Entre totxs
vam decidir l'estructura de la casa: quantes portes tindria, si hi
havia habitacions, si necessitàvem garatge... I vam començar a fer les
parets com Déu mana. L'Ana ens va ensenyar com poder anar col·locant i entrellaçant els pals i les branques perquè quedés ben compacte.I sabeu qui ens va acompanyar bona part del camí, als Llops?
En Bru i la Lara no van voler caminar tan
tros, van decidir quedar-se jugant amb les fulles de roure: a fer-se
carícies, a tirar-les per l'aire, a posar-se-les per sobre i
espolsar-les... Això sí, cada vegada que sentiem una avioneta ens aturàvem per escoltar-la, mirar-la, i que la Clara ens cantés la cançó de l'avió.
I aquest és una mica el resum d'aquests dos dies plens de sol. Molt bon cap de setmana!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada