BENVINGUT RIU!!

 Hola hola famílies!!

Estem encantades de presentar-vos en Riu! El nou ratolinet de l'Escola del Bosc jeje Va començar aquest dilluns, com és normal amb molta vergonya, però de seguida es va adaptar i cada dia està més rialler; de fet ha fet molt bones migues amb el Jofre i en Juli!

Dilluns, tot i la pluja, vam anar a esmorzar al bosc, òbviament full equip!! (botes d'aigua, monos de pluja i fins i tot un tendal per poder menjar ben còmodes jajajaj) A més, vam poder gaudir de la companyia del Bond, tot i que mai podrà ser un llop tan temible com en Juli, que sempre juga a espantar-lo amb els seus udols (cada dia més aconseguits, per cert jajajjaj).

Vam tornar dora al refugi, on vam poder jugar amb les eines de sorra, a mesura que ens anàvem cansant anàvem entrant al refugi, però ep! Que n'hi va haver un que no se'n cansava pas, de fer pastetes: i és que en Jofre estava d'allò més aficionat agafant aigua dels bassals i traspassant-la curosament d'un recipient a l'altre, no veia el moment de plegar jeje

La resta de la setmana ens hem quedat més a prop del refugi, per tal d'anar-nos familiaritzant i agafant cada cop més seguretat en l'entorn més proper. I és que realment no podem fer dues passes seguides, perquè a cada moment trobem petits tresors que ens captiven... Com dimarts, per exemple, que tot passejant vam començar a trobar un munt de glans que ens van inspirar per improvisar una cuineta, on ens hi vam quedar jugant una bona estona!! Aaaah! I a més, durant el passeig ens va acompanyar en Sai, un gat molt simpàtic que segueix el Bond a tot arreu, sembla un gosset!! hahahahha

Dimecres els LLOPS vam passar el matí als avets, però abans de creuar el carrer... Quina sorpresa!! Ens ha tornat a veure la gosseta que vam trobar el dilluns!! Ens va fer moltíssima il·lusió que aquesta gosseta tan maca ens tornés a saludar! Però... de qui deu ser?? De cop una noia es va acostar i ens va explicar que gossa es diu Edna i que fa poc que l'han portat d'Itàlia, i que, de fet, té aquest nom en honor al volcà de Sicília. I el nom li va que ni pintat, perquè té el pel negre com el carbó jajajja I el millor de tot és que l'Edna ens va acompanyar una estona als avets.

Ja de camí vam veure que el roure americà cada dia canvia el color de les fulles, i quants bolets! Cada dia n'hi ha més! Alguns de xics, altres de grossos... i l'Astrid sempre en troba algun mig menjat per algun animaló jijij

En Juli (que és sucre) va escollir venir amb els grans. Va estar una estona fent de llop amb l'Isaac i l'Astrid; tots tres udolaven i espantaven la resta de criatures, que eren els 3 porquets (tot i que n'hi havia més de tres...) i s'anaven amagant a les cases que havien «construït». És clar que imaginació no ens falta i, la Gal·la, per exemple, va escollir un arbre petitet com a casa.

Òbviament vam anar a fer un cop d'ull a la cova del gegant i també vam passar una bona estona mirant els capgrossos i sabaters de la bassa. Però com bé sabeu, estem fets uns micos i sempre hem d'escollir el camí més difícil... així que ja en tenim uns quants que en comptes de rodejar la tanca decideixen escalar-la.

En acabat tornem als avets. En Guifré, l'Unai, la Gal·la i l'Ayleen estan d'allò més ocupats fent un pastís «tan i tan difícil» que hi han de fer forats al mig i tot perquè quedi «been toveet per dins» jajajajja som uns chefs estupendos! Ni l'Arginyano, tu jajajaja

Paral·lelament n'hi ha uns quants que fan històries amb les pedres de dibuixos. Déu ni dó quina capacitat narrativa que té ja en Bruno, i quina memòria!! Tot i que l'Astrid tampoc es queda curta, cada cop fem històries més elaborades. La Bea també es va animar a participar i va enganxar el joc d'allò més ràpid. Creant aquestes històries compartides no només desenvolupem la creativitat, sinó que també ens ajuda a acceptar les decisions dels altres i cedir una mica.

De cop ja és hora de marxar, però uf... triguem un munt! Perquè el nostre equip de mecànics (Bruno, Bea, Ayleen i Unai) tenen molta feina a anar arreglant les rodes del carro durant tot el camí.

Dijous els RATOLINS vam passar el matí al parc acompanyats del duo BondSai jajajaja A la Lara i en Bru els hi ha encantat poder tocar el gat, ja que dimarts dormien i no el van conèixer. La veritat és que allà al parc hi vam estar d'allò més divertits; en Riu, en Juli i en Jofre tenien molta feina a pujar i baixar pel tobogan, mentre el Bru s'ho mirava des de sota tot rient. Això si, quan la Lara ha volgut anar al gronxador, en Jofre ha decidit deixar el tobogan per gronxar-la mentre li anava cantant «ding-dong, ding-dong).

Com no és d'estranyar, durant tot el matí els tractors de joguina que hi ha al parc van ser el top pel Juli i en Jofre jejeje L'Arnau, en canvi, va preferir estar amb les eines de sorra i perseguint el gat i el gos.

Veiem com cada dia ens fem més grans, i ho notem sobretot amb en Juli i en Jofre, que cada cop imiten més el joc dels grans, tant fent de llop i buscant amagatalls, com preprant menjars més elavorats de lo habitual, com el plat d'arròs que ens va fer en Juli, boníssim!!