El circuit de la cabana!

Holaaa! ;)

L'altre dia vam parlar que en Guifré havia descobert una cabana nova mentre passàvem per un caminoi, doncs avui hem pogut anar-hi finalment! ^^ Hem anat a esmorzar sota l'alzina del sol, que s'hi està molt bé, i després, tot i que en principi anàvem cap a un altre lloc, la Sol ha volgut tirar pel camí de l'esquerra, que portava justament a l'alzina mig caiguda. Les branques de l'alzina toquen a terra i fan com una cabana. Per anar, però, hem fet un petit tobogan (molt més petit dels que estem acostumats eh!), i la Clara ens ha fet un foradet a l'altre cantó de cabana perquè poguessim sortir com un gatet. D'allà pujàvem per un altre tobogan, i si volíem tornar a entrar, doncs ens tornàvem a tirar pel primer tobogan. I així anar fent circuits...o sigui, que més que jugar a dintre la cabana, que també ho hem fet, ens ha agradat molt descobrir aquest nou circuit jejeje L'Ayleen ha proposat netejar la cabana per dintre i en Guifré s'hi ha apuntat ràpidament, és important que tot quedi net per poder viure-hi ;P 

 

Ens hem fixat que alguns arbres caducs ja tenen les fulles groguenques, en Bruno ha afagat una fulla vermella molt maca del terra i ens l'ha volgut ensenyar a tothom ^^ A Espinelves és més difícil veure la tardor perquè hi ha molt avet, però pot ser per això, de seguida que veiem un arbre caduc ens hi fixem. 

La cabana s'ha fet petita i entre tots hem anat ampliant la zona de joc. El que més agrada a l'Ana i la Clara és que sempre ens ajudem amb la mà quan un altre company/a puja per un pendent. Sense que ens ho hagin de dir, ja ens surt de nosaltres això d'ajudar-nos ^^ 

Hem acabat el matí cantant cançons. Primer la Clara les cantava amb el Juli i l'Astrid, mica en mica ens hem anat acostant tot deixant el joc que fèiem, fins que hem acabat tots fent una rotllana i cantant i ballant molt i molt bé (llàstima que no hi hagi fotos d'aquest moment!).

Sempre ens sap una mica de greu deixar el bosc per anar a dinar, perquè nosaltres seguiríem jugant força estona més. Però quan ens recorden que anem a dinar ens ve la gana de cop i ens motiva per fer el camí de tornada! jajaja