Menjadores d'ocells

Bona tarda! 

Avui ha sigut un dia molt ben aprofitat ;P 

Abans de marxar al bosc sabeu què hem fet?? Menjadores d'ocells! L'any passat també en vam fer però ja no ho recordàvem perquè érem molt petitons...Resulta que a l'hivern alguns ocellets passen una mica més de gana perquè com els insectes estan amagats sota terra i no hi ha fruits dels arbres...Però que es quedin tranquils perquè els ocelletes d'Espinelves no passaran gana ^^ 

Són molt fàcils i divertides de fer, ho podeu provar a casa i penjar-ho al jardí o bé algun arbre prop de casa (però després recordeu retirar la corda i el cartró del paper de wàter del bosc, eh!?). A veure si endevineu per les fotos a qui li ha agradat molt la crema de cacauet??? hihihi Quan hem fet unes quantes ens hem dirigit al bosc. Les hem penjat en diferents arbres, d'aquí uns dies hi tornarem a passar a veure si s'han atipat i ho treurem. Un altre dia, en farem més i les penjarem en altres zones, així quedarà ben repartit ^^ També es poden fer amb peles de taronja i pinso directament, sense el cartró ni la crema, és més fàcil i la pela de la taronja si cau a terra no passa res ;P 

Per cert, mentre érem el bosc hem vist una cosa brutal: estava el terra ple de plomes i fins i tot una miiica de sang! Les hem recollit amb compte, l'Ana les ha posat en un mocador per, un cop al refugi, mirar de quin ocell són i què pot haver-li passat...Tot i que ja tenim una teoria, alguna guineu pot ser l'ha caçat durant la nit per menjar-se'l per sopar, ho creiem perquè hem anat trobant plomes pel mateix camí per on passàvem nosaltres! Després hem baixat direcció riu, hem jugat a fet i a amagar entre els avets i hem anat a una zona on estava pleeeee de petjades! De guineu, de teixó, de senglar i cabirol...vaja, que ja sabem on traslladarem la càmera trampa el pròxim dia ^^ També hem vist que els senglars aquesta nit han fet molta feina excavant terra d'allà on passàvem, tenen tanta força que fins i tot alguna pedra ben gran han mogut. Hem vist les arrels que mengen. Vaja, avui ha sigut el dia dels rastres. 

Tornant cap al refugi, l'Ana ens ha ensenyat on viurà aviat, la setmana que ve. Hem pogut entrar a la terrassa i hem trobat una taula que ens va com anell al dit, ens ha agradat tant, que quan ja hi visqui vindrem un dia a esmorzar o dinar a la seva terrassa...nosaltres ja ens hi volíem quedar avui però teníem el dinar al refugi!