Confiança

Bona tarda!

Avui ha fet solet, cosa que s'agraeix molt perquè ahir no va voler sortir i es trobava a faltar. 

Com aquests dies fa molt fred a primera hora, sortim una mica més tard, quan al sol ja s'està bé. I avui ha fet un gran dia! 

Hem tirat per un carrer que no anem mai per anar fins dalt del carrer St Hilari al camp base de l'avet gran. Per qui no n'hagi a sentit a parlar abans, és un prat amb un gran avet com els de Nadal al final de tot, i darrera d'aquest, hi ha un món màgic increïble! Arribar-hi costa una mica perquè tot és pujada, però mica en mica ho hem aconseguit ;P  Què bé s'hi estava! 

Darrera de l'avet hem fet un munt d'històries màgiques, imaginació al poder! Les heures i els caminets fan que sigui un lloc encantat on segur que els follets i deuen viure...La Sol fa dies que pregunta pel Tió, no ens estranyaria que el trobéssim per un lloc així de bonic aviat, quines ganes!! ^^ 

Les educadores diuen que cada cop tenim més confiança o una cosa així...no sabem ben bé què és, però sí que sabem que quan hem arribat al camp base, hem deixat les motxilles i ens hem posat a jugar corrents darrera de l'avet, tot sols i soles, sense elles ni en Raül. Cada vegada necessitem menys ajuda i ens separem més dels adults, gaudim més del joc i de l'espai...quan més anem a un lloc més el coneixem i ens sentim com a casa! Explorar els seus racons i conèixer bé el nostre entorn, el poble on vivim.

Avui a més, hem tingut sorpresa doble: han vingut la Frida i la Tindra! Ja sabem que no podem plorar ni protestar per a veure qui les porta, perquè llavors l'Ana les agafa ella tota sola. Així que ara quan passa això ja sabem que ens hem d'aguantar i esperar a que estiguin deslligades per jugar-hi jejeje 

Sabeu què ens ha passat a la tornada??? Ens ha vingut a saludar en Turó! El gos de la Sol ^^

És molt bonic però molt entremaliat...ens volia seguir fins el refugi! Finalment després de tocar-lo i jugar-hi hem aconseguit que es quedés a casa seva per quan la Sol torni per la tarda el trobi allà!