Caca de gos!

Bon dilluns! 

Comencem última setmana de novembre amb un temps genial per estar al bosc, sol i sense el fred de les dues últimes, bieeen! Hem començat el dilluns a tope, pujant per la drecera que porta al carrer de dalt del poble. Avui ja l'hem fet més ràpid que altres dies, es nota que ens anem entrenant eh? ^^ Per qui no ho conegui, és un corriol força empinat però que ens fa estalviar fer molta volta al poble i per asfalt. És xulo perquè està molt a prop del refugi, sembla mentida que trobis aquests racons de bosc tan a tocar ;)

L'Unai ens ha fet d'avisador de caques de gos! Les veia totes ell, sort! perquè si les arribem a trepitjar...ecs! N'hem trobat 3 de ben grosses i seguides...Les caques ens capten tota l'atenció possible, ens les mirem i remirem. Que si la Sol les volia tapar amb fulles, que si la Clara li deia que millor que no perquè sinó acabaria posant el dit o la mà damunt la caca...finalment ens ajupim i les observem ben observades! I després, doncs tot el matí parlant del tema, és clar! Ens és igual que la caca sigui de gos (que mira que les tenim vistes eh!), de guineu, de senglar...totes són maques i dignes de ser tema de conversa tu! Ens encanten! jajajaja Els grans això no ho poden entendre de cap de les maneres...què hi farem! 

Arribats a dalt, hem saludat les oques que s'estaven fent un bany, què elegants i reboniques que són! ^^Ens tenen ben enamorats i ens encanta badar mentre fan la seva.

Avui la SOl ha trobat un fruit ben curiós que no sabem què és...es veu ben sec, sembla d'un roure o alzina però no ho teníem clar...Quan algú troba alguna cosa interessant i que ens crida l'atenció és un moment molt guai perquè ens reunim tots alhora a mirar-ho. Ho volem tocar, veure d'aprop, olorar, sentir...ens diuen què pot ser, si ho saben, si no, ens ho emportem al refugi a la capsa dels tresors per investigar-ho més endavant. Quins misteris ens regala el bosc cada dia! Després de jugar a pirates, amb l'hamaca, trobar coses curioses, escalar i saltar d'un gran roc que ens feia ser altíssims i veure-ho tot diferent i alguna que altra caiguda per culpa els esbarzers o les heures del terra, hem tornat per on hem vingut. La baixada, guau! ha anat de perles! Amb un tres i no res érem a baix. La Gala quan veu la cosa difícil sap que si posa el cul a terra baixa igualment, i així ho fa. Nosaltres ens la mirem i la imitem. Quina sort tenir aquests companys dels que mirem i aprenem un munt de coses ^^  

Quan hem arribat teníem més gana que els llops! Qualsevol dia ens mengem a l'Ana i la Clara i no les trobeu més! 

Fins demà!!! ;)