Avui hem tornat al mateix lloc de dilluns passat: al camp base de la caseta o dels bolets o de l'hort de la Ramona. Tenim un dilema amb el nom ja que ho assocïem a qualsevol d'aquestes coses. Pot ser deixem els tres noms i així ja ens entendrem jejeje
El cas és que ens encanta cada dia més aquest lloc. Per postres, avui hem trobat a la Ramona i, sabeu què? Ens ha deixat collir alguns tomàquets del seu hort! Això sí, només els vermellets...tot i que algú volia també treure-li els verds jajaja Ens hem quedat hipnotitzats veient-la pol·lular pel seu hort i com treballava...què interessant que és això de que surti verdura del terra! ;P
Després hem estat jugant amb estris per la sorra, aquest curs tenim una afició que no deu agradar gaire als pares i mares però a nosaltres ens torna bojos/es: tirar-nos la sorra pels cabells! Sí, sembla incòmode i brut, però ens xifla! És el primer que fem cada dia que arribem a un lloc i veiem un mínim de terra. Posar-la al cap de l'altre o al d'un mateix, tant se val, la qüestió és que voli sorra pels aires! Quan ens hem cansat d'aquest joc (val, també juguem amb els estris de la sorra, no només ens la tirem pel cap eh!?), hem anat a fer el xafarder/a, vaja, que se'ns desperta la curiositat per inspeccionar el nostre entorn. I sabeu què? que hem tornat a trobar un munt de bolets!!! Per això hem pensat en dir-li el camp base dels bolets perquè realment en trobem un munt! I tant se val si són bons o dolents, ens encanta veure'ls, anomenar-los, i per què no..., trencar-los, agafar-los o tocar-los (per molt que ens diguin "NO ELS TOQUEU!"), però és que sinó, quina gràcia tindria??? Després la Clara ens ve amb la guia de bolets i al·lucinem de quants que n'hi ha!
Hem reculat a on teníem les coses i hem decidit baixar pel corriol per anar a parar al bosquet dels tronquets. Allà també ens agrada molt enfilar-nos, tot i que no són gaire estables...però ens és igual, perquè quan queiem, ens aixequem i ens quedem tant amples, a seguir jugant com sí res! ^^
Avui ens ho hem passat mooolt bé!!! I això que corrien una de mocs que donava gust...entre l'Ana i la Clara no sabem quants mocadors deuen haver gastat! jejeje Heu vist com ens estimem??? Cada dia més, creiem que som com germans/es o alguna cosa així, però ens preocupem molt un de l'altre. Per exemple, si l'Ayleen marxa cap a l'esquerra quan tots anem a la dreta, la cridem perquè ens preocupem per ella que no es perdi. Si en Guifré cau, la Sol l'ajuda a aixecar-se. La Gala, arrossega a l'Unai a les pujades quan aquest està cansat i sol li faria més mandra...però és que la mà de la Gala és irresistible i l'Unai puja més content que un xínxol ;P
A l'Ana i a la Clara se'ls cau la baba quan veuen que anem agafadets tots/es de la mà, quan ens estimem tant fent-nos abraçades, ajudant-nos, cridant-nos pel nom i sent tant amics/gues! I és que quan volem, som uns sols!!! jiijijij
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada