Carbasses

Bona tarda!

Aquest matí hem anat a esmorzar a la plaça del poble, com ja hem fet altres dies. 

D'allà hem anat a veure a l'Ariadna i hem tornat direcció refugi per anar als camps base del costat mateix. I és que avui en Guifré i l'Unai han portat uns contes i ens venia de gust escoltar-los ;P 

Primer hem anat corrents a veure les súper carbasses que hi ha, com han crescut! Semblen tant grans com nosaltres! Es nota que ja estem a la tardor ;) 

De sobte, la Gala i l'Ayleen han decidit anar camí avall i en Guifré i l'Unai les han seguit. En mig minut eren al camp base de sota, sense cap por ni vacil·lament d'anar sols, ens hem quedat bocabadades! Es sentien tant segurs i confiats que ni tant sols miraven si les educadores anàvem amb ells i elles o no. Hem trobat un pebrot vermell que no era bo perquè estava al terra ja una mica passat i hem aprofitat per agafar-lo i anar a mirar la guia d'hortalisses i verdures, així sabem més coses dels fruits i verdures que ens trobem als horts d'Espinelves. L'hem obert i olorat, tocant i treient les seves llavors i passant de mans a mans, quin pebrot més interessant! jajaja També hem vist que hi ha diferents tipus de carbasses i que les fulles grogues s'assemblen molt a les de les síndries...

Aprofitant que estàvem mirant la guia hem pensat que era un bon moment per explicar i mirar contes. 

Ens ha agradat especialment el de les abraçades que duien en Guifré i l'Unai perquè no només hi sortia un nen amb la seva mare, sinó que sortien animals, i és clar, ens encanten! Hem mirat quins animals eren, si eren grans o petits, quin soroll feien i de quin color eren...i és clar, també ens hem abraçat igual que ells! 

Després dels contes hem anat camp a través a veure què trobàvem, i voilà! Una caca de senglar que feia poc que era feta!!! I pels voltants unes més petites, que segurament eren de les cries, quina passada! Tot i que hem dit de vigilar de no trepitjar-la...la Sol ha acabat posant-hi el peu a sobre (expressament!). Hem sentit la pudor que feia llavors i que costava molt de treure...segur que no ho torna a fer ara jajaja 

Com també hi havia tronquets per allà amb l'Ana hem pensat que seria divertit fer com uns bancs per seure-hi. Així que mentre la resta seguíem explorant el bosc, l'Ana ens muntava els troncs. Quan hem tornat ens hi hem assegut i hem aprofitat per cantar un munt de cançons! 

Per cert, ahir vam fer una súper pujada tot sols i soles i sense caure'ns!!! Això que teníem números eh...Comencem a tenir un equilibri que ens ajuda a sentir-nos més segurs, també fem servir més les mans i escoltem i entenem les instruccions de la Clara i l'Ana quan ens diuen que passem entre rocs, que això rellisca o que nosaltres sols i soles ho podem aconseguir sense ajuda. I la veritat és que cada cop que un o una de nosaltres aconsegueix una petita fita els altres ens posem tant contents que aplaudim i el/la felicitem, i això ens fa sentir tant i tant bé! Com ens estimem!!! 

Vam estar veient fulles de roure, amb aglans inclosos, ens agrada anar a zones on no tot siguin avets, així que les alzines i roures sempre són benvolguts de trobar ;P Vam trobar una sorrera gegant amb sorra humida encara i amb pals vam poder dibuixar i fer gargots la mar de bé.