Avui hem anat direcció bosc màgic, que feia molts dies que no visitàvem...Però just abans d'arribar-hi, hem vist que sortia un camí a mà esquerra i s'endinsava al bosc...Així que, canvi de plans, i a seguir aquest caminet que semblava que ens cridés "veniu, veniu!" jijiiji No és que no l'haguéssim vist abans, però ens donava la sensació que moria allà mateix o que formava part de la casa que hi ha. O sigui que segurament el deuen haver netejat una mica i ara es veu molt millor des del carrer estant.
Dit i fet, ens hem endinsat per un camí preciós que porta enmig del bosc d'avets i castanyers. Només se sentia les nostres trepitjades sobre les fulles i el cant dels ocellets, quina pau! I això que només portàvem 2' de camí des del carrer Sant Hilari.
L'Íria s'ha quedat amb els bessons (que ja dormien) i la Sol esmorzant en un trosset de camí que tocava el sol. La Clara i en Raül han anat a investigar cap a on seguia el camí amb la Gala i l'Ayleen. L'Ayleen ha anat caminant des del refugi i s'aturava cada dos per tres a collir fulles, pedres i pinyes. Ha hagut un moment que s'ha aturat i ha mirant enlaire per veure la immensitat dels arbres que ens rodajaven. Li encanta la natura! ^^ La Gala s'ha estimat observar-ho tot des del carro, que és més tranquil...jajaja Ens ha agradat tant el que hem vist, tot i que tampoc hem avançat gaire més, que hi tornarem ben aviat per ensenyar-li a la Rita, que avui no ha vingut perquè està malaltona...Hi ha un punt on el camí es comença a bifurcar i hem trobat una zona on hi tocava el sol. Vaja, ideal per anar quan apreti la calor fort. És un lloc amb mil amagatalls i històries per viure!
Després de la primera exploració i amb els bessons a punt de despertar-se, hem decidit anar, ara sí, al bosc màgic així ells també podrien moure's i caminar amb més facilitat. Un cop instal·lats ens ho hem passat súper bé amagant-nos entre les heures i el gran avet; cantant cançons, jugant a pilota, amagant-nos, fer d'animals, jugar a fantasmes i la Gala fins i tot fent una mica de ioga ;P Ha hagut un moment que ens hem hagut de refugiar del sol perquè ens molestava i tot! Sort que darrera el gran avet hi ha una gran ombra on s'hi estava la mar de bé ;P
Ha sigut tot tant emocionant que la Gala ni ha dormit avui! L'Ayleen ha aguantat desperta fins la tornada al refugi que ja s'ha relaxat del tot jejeje
A veure què ens depara el dijous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada